l '

oïda.

El sentit de l’oïda ens permet escoltar els sons.

Els òrgans de l’oïda són les orelles.

El pavelló auditiu recull el so, que arriba al timpà i el fa vibrar. Aquesta vibració es transmet als ossets i al cargol, que la transforma en informació que envia al cervell a través del nervi auditiu.

Gràcies a l’oïda podem gaudir de la música i captar altres sons agradables i desagradables.

Les orelles són els òrgans externs encarregats de recollir els sons del nostre voltant.

El conducte auditiu comunica l’orella amb el timpà. Dins el conducte hi ha pèls i cera que eviten que hi entrin cossos estranys de fora.

El timpà és una membrana que vibra quan rep el so. La cadena d’ossets transmet les vibracions del so a l’orella interna, on es troba el nervi auditiu, i aquest les envia al cervell.

Les orelles estan situades una cada costat del cap. Gràcies a aquests dos òrgans percebem els sons i els podem diferenciar en intensitat, si són forts o febles i la distància a què es produeixen.

Sabies que dins l’orella interna hi ha un petit òrgan anomenat cargol? Sabries dir quin és mirant el dibuix?

El so és una ona produïda per una vibració d’un objecte que viatge per l’aire. Quan les ones sonores ens arriben a les persones, els plecs exteriors de les orelles les condueixen cap a l’interior del conducte auditiu extern. Quan arriben al timpà, aquest vibra com la membrana d’un tambor. La vibració del timpà es transmet als ossets de l’orella mitjana, que també es mouen. El moviment del darrer osset de l’orella mitjana, l’estrep, provoca el moviment d’un líquid que hi ha a l’interior del cargol. Finalment, els nervis que surten del cargol envien la informació d’aquests moviments cap al cervell.