Els ibers no tenien exèrcits ben formats. Els homes es defensaven sempre que hi havia un període de guerra i l'aristòcrata o el cabdill o sacerdot era qui donava les ordres. Acotumaven a fer la guerra només a l'estiu. 

 

Alguns cabdills van aprofitar les guerres per guanyar poder. 

 

Com que l'exercit es feia i desfeia segons convenia, no tenien l'entrenament dels exèrcits ensinistrats per lluitar i no tenien tècniques molt clares d'atac com passa amb altres cultures més guerreres. 

 

Anaven equipats força lleugers i actuaven com a mercenaris en diversos exèrcits. 

 

Anníbal, durant la segona guerra púnica, va saber treure més partit d'ells barrejant-los amb mercenaris gals o africans. 

 

La cavalleria ibèrica era poc important perquè els cavalls eren un símbol de prestigi i no una arma de guerra.